Els éssers humans necessitem trobar significats que expliquen i donen sentit a la nostra existència, per això sorgixen les religions amb tots els seus ritus. Els fallers també tenim els nostres rituals. Tot el calendari de l’any faller està replet de fites que, de manera tradicional, es repetixen per damunt de qualsevol circumstància. Les relíquies religioses solen ser alguna part del cos d’un és ser santificat, que es pretén conservar eternament, convertint-se en objecte de veneració. Els fallers venerem el treball realitzat, la seua memòria. Cada projecte acabat no desapareix amb la cremà, el recordarem i quedarà per sempre en nosaltres com a col·lectiu. D’aquesta manera, amb cada nou projecte, amb cada exercici faller, creixen i s’entretixen els llaços que ens uneixen i ens converteixen en col·lectiu. Portem més d’un segle de comissió, però és en els inicis del segle XXI quan comença a definir-se i desenvoluparseuna manera de fer falla, una manera arriscada i incerta, que suposa un absolut compromís amb la festa i la tradició, amb la qualitat de les propostes, en definitiva, amb l’autèntic art faller. Confiats en les possibilitats que el camí de la innovació obria, i que a la fi, ens convertiria en un col·lectiu compacte, únic i diferenciat dins del panorama faller, l’any 2000 decidim iniciar la senda de l’experimentació. Des de llavors hem repetit el ritual anyrere any, cada vegada amb més fe en el projecte, amb una definició més clara dels nostres objectius a llarg termini, amb mésc oneixement del que som i del que volem ser. El projecte Ser de Miguel Hache referix a manera de metàfora, entre el científic i el religiós, l’activitat de la nostra comissió. L’adoració religiosa, el ritual, laconservació de les relíquies, però tambéla ciència, l’estudi i el coneixement, i finalment el transplantement d’òrgans, com a exemple del nivell d’avanç i desenvolupament obtingut. Cada diafarem la transplantà d’un òrgan, que amb meticulositat incorporarem a la falla, perquè una vegada acabada, culmine el projecte amb la crema de l’obra completa.Joan Blanch, Emilio Miralles, Manolo Martín, Alfredo i Anna Ruiz, Miquel Navarro, Luis García Berlanga, Ibán Ramón i Dídac Ballester, Escif, Javier Jaén,Isidro Ferrer o Fermín Jiménez Landa i ara Miguel H, han sigut alguns dels eminents col·laboradors de la nostra comissió en aquesta etapa, els seus projectes s’han convertit en els nostres sants particulars, i després de la seua incineració, el seu record s’ha convertit en relíquia per a nosaltres, que conservem i venerem amb orgull. Després de les cendres vindrà un nou projecte a donar sentit a la nostra existència. Perquè ja, de manera inevitable, caminem junts en una direcció concreta….ja som.